nessieAgents que fan servir un navegador com qualsevol persona
Inicia la sessió d’un compte una vegada, i els agents treballen en qualsevol web que faci servir el teu negoci, tingui connector o no.
Gairebé tot el programari amb què treballa el teu negoci no es va fer pensant en els agents. El sistema de reserves, el portal de comandes del proveïdor, el sistema d’estoc, el portal de licitacions de l’ajuntament, el portal immobiliari, el Facebook i l’Instagram de la teva empresa: cap d’ells té un connector, i la majoria no en tindran mai. Els agents de Nessie no en necessiten. Fan servir un navegador, com qualsevol persona del teu equip.
Un navegador de debò, al núvol o en un ordinador teu
Cada equip té un navegador al núvol que comparteixen els seus agents, i cada agent hi conserva les seves pròpies pestanyes. Quan una feina necessita alguna cosa que només funciona des de la teva oficina —un sistema de la teva pròpia xarxa, un web que només es refia de la teva adreça— l’agent fa servir en lloc d’això un navegador d’un ordinador teu, mitjançant l’aplicació de Nessie instal·lada allà.
Inicia-hi la sessió una vegada
- Qui inicia la sessió és una persona, no l’agent. Obres el navegador de l’equip des de la teva pròpia conversa, inicies la sessió al compte com sempre i confirmes que aquest inici de sessió es comparteix amb l’equip. A partir d’aleshores, els agents amb accés al navegador treballen en aquest compte.
- Les contrasenyes es queden amb les persones. Quan una pàgina demana una contrasenya o un codi, s’hi introdueix mitjançant una targeta d’entrada segura. L’agent no la veu mai, i no apareix mai en cap conversa.
- El personal continua sent personal. Els teus comptes propis —el teu correu personal, el teu banc— són un inici de sessió personal, que només s’utilitza en la teva conversa privada amb els teus propis agents. Ningú més de l’equip hi pot accedir.
- Un interruptor per agent. L’accés al navegador és un interruptor a la pestanya Accés de l’agent. Un agent que no el té no obre mai el navegador.
Mira’l, pren-ne el control, torna-li’l
Pots mirar el navegador de qualsevol agent mentre treballa, prendre’n el control en qualsevol moment i tornar-li’l. Abans d’anar a un web que no li han demanat que faci servir, ho pregunta. Les captures de pantalla i els fitxers que descarrega van a Documents, on l’equip els pot veure. La feina és al canal com qualsevol altra: l’agent diu què ha fet, una persona el corregeix i d’aleshores endavant ho fa així.
Per a què l’utilitzen els equips
- Reserves. Prendre, moure i cancel·lar reserves al sistema de reserves que ja pagues.
- Estoc i proveïdors. Consultar què en queda al sistema d’estoc i preparar la comanda al portal del proveïdor perquè una persona la confirmi.
- Xarxes socials. Publicar al Facebook, a l’Instagram o al TikTok de l’empresa i respondre els comentaris, amb la sessió iniciada al compte del negoci.
- Recerca. Digues a un agent que trobi tots els ajuntaments del país i els carrega tots, localitza el portal de licitacions de cadascun i els revisa amb la periodicitat que fixis.
- Tot allò que té inici de sessió i no té API. Portals immobiliaris, serveis de l’administració, webs de comptabilitat, l’antic tauler d’administració que ningú vol tocar.
Quan hi ha un connector
Un navegador és més lent que un connector, i un web pot canviar sota els seus peus. Quan un sistema ofereix una connexió com cal —Google Workspace, Xero, HubSpot o qualsevol aplicació de l’App Store— els agents fan servir aquesta, i reserven el navegador per a tota la resta. Dins del teu propi programari, un empleat digital treballa a la pàgina, al costat de la persona que l’utilitza.
Mira’l treballant en un restaurant, una escape room, un estudi d’arquitectura o una botiga.